Sobre l’escola al bosc
QUÈ ÉS UNA ESCOLA AL BOSC?
Les escoles al bosc, Forest Schools, són projectes educatius d’exterior que ofereixen a les criatures l’oportunitat de passar temps immersos en la natura, jugant i aprenent en entorns no modificats significativament per les persones. Tot i que en podem trobar en moltes parts del món, aquesta proposta és més popular al nord d’Europa, on existeixen de forma continuada des de 1950.
Les escoles al bosc tenen senyals d’identitat habituals: centrades en els infants, partint dels interessos d’aquests i basades en la presència a l’entorn. Les criatures estudien els ecosistemes locals, plantes i animals a partir d’experiències directes, és a dir, embrutant-se les mans. Passen la major part del temps dedicant-se al joc no estructurat. Quan els educadors observen l’interès dels infants en aprendre més sobre un tema, aprofiten per aprofundir-hi. Utilitzant el mètode de preguntar els perquès de les coses, els educadors fomenten el desenvolupament del pensament crític dels petits.
QUINS SÓN ELS BENEFICIS D’UNA ESCOLA AL BOSC?
El model d’escola al bosc genera beneficis significatius a nivell personal, social i emocional, incloent l’augment de l’autoestima i la confiança en un mateix. Igualment, hi ha un gran potencial d’aprenentatge en els camps motrius, llenguatge i pensament.
La majoria dels estudis sobre escoles al bosc arriben a les mateixes conclusions:
Les activitats que es basen principalment en els interessos i curiositats dels infants, aprofundeixen l’aprenentatge vivencial amb beneficis positius per a la memòria a llarg plaç.
La confiança que es desenvolupa en cada criatura, entre el grup d’iguals i amb els educadors dóna espai als infants a superar els seus límits i enfortir la seva autoestima.
Donar temps per investigar els perills del seu voltant permet als infants valorar per ells mateixos els riscos i els ajuda a decidir quan estan preparats per enfrontar-s’hi. Fomentant infants que confien en sí mateixos, autònoms i responsables amb el seu entorn.
Explorar l’entorn, l’esforç físic, caminar, escalar, córrer, carregar troncs, etc., incrementa l’estamina (resistència física). Les criatures mai es queixen del mal temps, no els frena a realitzar aquest tipus d’activitats.
El pensament creatiu és la base de l’escriptura creativa. La sensació de llibertat, fascinació i voler saber del bosc encoratja que els petits inventin i expliquin les històries més extraordinàries, fins i tot els més petits de tots.
Les criatures amb necessitats més complexes i més demandants d’atenció troben en les escoles al bosc, l’entorn més òptim per enfrontar-se a les seves situacions personals amb èxit.
L’activitat diària al bosc ajuda a enfortir els sistemes immunitaris, dificultant l’aparició d’al·lèrgies i asmes. Igualment, rebaixa la tensió arterial i ajuda a la circulació de sang. Finalment, fa treballar tots els músculs del cos, evitant el sobrepès infantil.
COM EL JOC A L’EXTERIOR POT AJUDAR LA MEVA CRIATURA A APRENDRE EL QUE NECESSITA?
El joc inventat a l’exterior és una manera molt bona d’aprendre pels petits. La potencialitat d’utilitzar objectes naturals en el joc fa que les criatures trobin la necessitat d’utilitzar el llenguatge per a comunicar i explicar el significat i el propòsit d’un objecte inventat als seus companys. Un pal, per exemple, es transforma en un walkie-talkie, una vareta màgica, un animal o una serra elèctrica al llarg del joc que inventen. Les criatures, creen de forma espontània més arguments i personatges en llocs on no hi ha joguines o materials amb una utilitat i significat predeterminats. En aquest sentit, el joc lliure a l’exterior és molt valuós i positiu pel futur desenvolupament de la imaginació i creativitat.
El dia a dia de l’escola
SORTIU A L’EXTERIOR SEMPRE?
Tal i com diu un refrany alemany, “no hi ha mal temps, sinó una roba inadequada”. Jugar a l’exterior malgrat el mal temps és compatible sempre i quan la roba sigui l’adequada. De totes formes, per mirar d’assegurar la salut de tothom, en el cas de grans tempestes de llamps o vents huracanats, preferim quedar-nos al refugi i jugar tranquil·lament.
L’altra situació en la qual ens quedem al refugi és si les criatures ho demanen de forma explícita i generalitzada. Tot i que els educadors sempre animen a sortir a l’exterior, en un cas així es respecten les demandes del grup. Ara bé, això no passa pràcticament mai. Els petits sempre volen sortir!
PERÒ QUÈ FEU QUAN PLOU I FA FRED?
Les criatures no noten el fred i la humitat si estan ben abrigades (mireu el document sobre roba). De totes formes, quan fa molt molt fred les mantenim en constant moviment amb jocs físics. Hem observat que els petits s’acostumen al fred millor que els adults i desenvolupen més resistència mental a les baixes temperatures.
Deixem que els petits explorin i juguin amb els bassals i amb el fang, que recullin materials del bosc encara que es puguin mullar o vagin humits (principalment punys de jaqueta).
La nostra experiència és que no els hi molesta i segueixen jugant. Això ho fem sempre amb la roba adequada (botes d’aigua, pantalons i jaqueta impermeable) per tal d’evitar acabar xops. De totes formes, una muda completa de recanvi sempre és necessària i quan una criatura juga amb tanta passió que acaba xop, tornem al refugi i ens canviem de cap a peus.
EL MEU FILL/A S’EMBRUTARÀ MOLT? QUÈ PUC FER AL RESPECTE?
Resposta curta: «Probablement» i «no gaire, la veritat».
Resposta llarga: El contacte amb sorra, plantes, escorça, etc. implica inevitablement embrutar-nos. És una part indispensable del joc lliure. El fang en concret és realment bo per les criatures i els adults, ajuda a enfortir el sistema immunitari apart d’altres beneficis contrastats. Als adults, us ajudarà a estalviar molt diners en tractaments facials 😉
Simplement heu de recordar portar una bossa de plàstic al recollir els petits i posar-hi la roba més bruta o enfangada. Deixeu-les preparades al cotxe o la bici!
QUINES INSTAL·LACIONS TENIU?
A dia d’avui l’escola està situada a la masia de Cal Cabrit, entre Llinars del Vallès i Sant Antoni de Vilamajor. L’espai interior (refugi) consta d’una habitació tancada d’uns 40m2 i uns lavabos adjacents. Aquest espai l’utilitzem per les acollides, alguns dinars (normalment els petits volen menjar a l’exterior), les migdiades i ens serveix d’espai de joc interior per els pocs cops que no sortim a l’exterior. Allà disposem de gran varietat de contes, taula de dibuix i pintura, cuineta, bressols i ninos, disfresses, etc. L’espai exterior és tota la zona de bosc, camps, camins i racons situats al costat de la masia.
Durant el curs 2016/17, cada divendres ens hem desplaçat passejant per el bosc fins a la finca de Cantonal. Allà, les criatures han col·laborat en els horts comunitaris que hi ha. El dinar i la migdiada també s’han realitzat allà.
Seguretat i límits
COM GARANTIU LA SEGURETAT DEL GRUP?
La salut i la seguretat són temes importants i això es recorda de forma habitual entre els adults i als petits. L’escola estableix pocs límits però molt clars (no perdre de vista mai a algun dels educadors, no sortir corrents sense avisar…). Partim de la confiança i la fermesa i això genera seguretat, tranquil·litat i sentit de la responsabilitat als petits.
L’entorn on ens movem implica òbviament un cert risc, per això els educadors avaluen prèviament cada nou lloc que els petits descobreixen, en funció dels criteris de salut i seguretat. La màxima és fer dels espais llocs “tant segurs com sigui necessari” i no “tant segurs com sigui possible”. Mai es posarà en perill els petits simplement perquè aquests han volgut anar a algun lloc nou. L’última decisió sempre la pren l’educador.
Igualment, animem als petits a assumir reptes i riscos adequats a les seves possibilitats (pujar a un arbre, fer un salt, carregar troncs i branques, etc.), com una forma d’aprenentatge i desenvolupament de les capacitats per enfrontar-se a les dificultats del dia a dia. Els petits aprenen a valorar per ells mateixos què poden fer, on tenen límits i pors, què volen superar, què és segur o no, etc. Per tant, una altra vegada, la confiança en el seu potencial és la clau de la seva seguretat i aprenentatge.
QUÈ PASSA SI UN INFANT PREN MAL?
El risc és una part inherent de la vida i en una escola al bosc poden passar coses. Els nens cauen, rellisquen, es punxen…sobretot durant les primeres etapes del desenvolupament infantil. La nostra filosofia és que si els petits no proven coses noves no aprenen, per tant assumim que hi ha haurà (petits) accidents. Els educadors sempre porten amb ells una farmaciola de primers auxilis i el telèfon mòbil connectat.
L’observació ens diu que quan acompanyem als infants en aquests petits accidents, sense menysvalorar el seu dolor i patiment, però tampoc magnificant-lo ni fent cap drama, són les pròpies criatures les que es fan més fortes, resistents i habilitades, demostrant que han entès perquè s’han fet mal i com ho poden evitar el pròxim cop.
TENIU ASSEGURANÇA?
L’escola té una assegurança de responsabilitat civil per a cada criatura i adult involucrada en el dia a dia de l’escola.
QUINA ÉS LA RÀTIO INFANTS/ADULT?
La nostra ràtio màxima educador/infants és 1:7. Quan tenim la presencia de voluntaris o d’acompanyants esporàdics, la ràtio baixa encara més. Un dels elements principals del projecte pedagògic de Follets del bosc és una ràtio baixa, garantia de poder establir relacions fortes entre adults i petits, base perquè aquests últims es sentin segurs, atesos, estimats i confiats.
Varis
QUÈ PASSA SI LA MEVA CRIATURA HA D’ANAR AL LAVABO?
Animem a les famílies que portin els fills al lavabo abans de sortir de casa. Disposem de lavabos al refugi i recordem regularment als petits que hi vagin si ho necessiten. Al bosc, busquem el moment i el racó per fer les necessitats. Els petits s’acostumen ràpid i sense manies a fer-ho allà. Tenim la política de no deixar rastre i portem sempre a sobre paper que llencem a les escombraries del refugi. Els petits sempre es renten les mans amb aigua i sabó abans i després de dinar. Per a les criatures més petites disposem d’orinal. Per infants amb bolquer, acompanyem el seu procés natural de control d’esfínters, sense pressió ni judici i si algun cop es mullen, doncs canviem la roba sense problemes.
OFERIU POSSIBILITAT DE COL·LABORACIÓ/VOLUNTARIAT?
Intentem assegurar una ràtio adults/infants alta i estem oberts a les visites. No només pares i mares, també familiars, amics o estudiants d’educació. Evidentment, les persones que ens visitin, amb el motiu que sigui, hauran d’entendre i respectar les dinàmiques generals de l’escola, així com la filosofia del projecte. Nosaltres ens esforçarem perquè puguin compartir un moment valuós amb els follets. No dubte en contactar-nos.
QUIN ÉS EL COST DE L’ESCOLA?
El projecte funciona gràcies a les aportacions econòmiques de les famílies, el compromís i dedicació dels educadors i la implicació i suport dels voluntaris/famílies. Volem que les qüestions econòmiques no siguin un problema per a cap família que vulgui portar les seves criatures a Follets i de forma conjunta busquem la manera de trobar solucions. Ara bé, el projecte té uns costos econòmics que s’han d’afrontar per tal de garantir la sostenibilitat i qualitat. Tenim unes quotes fixes en funció dels dies i franges horàries que assisteixen les criatures. Mirem d’ajustar al màxim el preu, per tal de fer que la quota no sigui un factor limitant per ningú. Per fer-ho comptem amb la participació activa d’algunes famílies i el suport mutu entre famílies i amb els educadors.
Contacteu amb nosaltres per concertar una trobada i poder estudiar les vostres necessitats determinades.
Si encara teniu dubtes, contacteu-nos! Estarem encantades de poder-los atendre!
